dijous, 15 de setembre del 2011

Roc Blanc 14/09/2011












Aproximació:
Per arribar al refugi de Laurenti ho fem  per Puigcerdà (N-260). Des d'aquí seguirem la carretera de Mont-Luis direcció a Formigueres i abans d'arribar a Querigut agafarem un trencant a l'esquerra  on hi ha una casa marró i un rètol indicatiu que diu " SENTIERS DE MANDONNEES".
Durant 11 km. seguirem la pista forestal que està en molt bon estat i arribarem al refugi de Laurenti, punt de partida de la nostra excursió.

07:42h. Comencem la ruta seguint la pista direcció sud fins creuar el rierol on hi ha el desviament a l'esquerra senyalitzat amb marques grogues i vermelles.
El camí no té cap possibilitat de pèrdua i ens portarà directament al Llac de Laurenti.  Ja des d'un bon principi el camí és costerut i així seguirà fins ben arribats al llac.
Arribem al llac (1935m.) a les 08:35h. on  aprofitem per fer un descans i gaudir d'aquest paratge fantàstic.  És un llac natural d'alta muntanya i des d'aquí tenim una molt bona vista del Roc Blanc i del camí que ens queda per fer.
Voltem el llac per la seva dreta i de seguida trobem una zona pedregosa que les fites que anem trobant ens ajuden a creuar.
A les 10:02h. arribem a un collet que deixa a la dreta el Roc Blanc i un petit llac que avui està sec.
Seguint el mateix camí direcció nord arribarem després d'una forta pujada al Coll de Laurenti (2400m.). Un monòlit de metall ens indica que estem a la "Reserve Nationale de Faune ORLU"
Aquest és un punt divisori i on tornarem a la baixada per agafar el camí que ara deixarem a l'esquerra.
Ens queda per superar la darrera cresta que ens portarà al cim.
Arribem al Roc Blanc a les 11:03h. Han estat 3'20h. de pujada, amb dues parades per descansar i fer fotos.
Des d'aquest cim tenim una meravellosa vista del Pirineus, enterbolida una mica pels núvols baixos que comencen a créixer a las parts baixes de les valls.
Esmorzem tranquil·lament tot gaudint de bona companyia i comentant les bones sensacions viscudes durant tot el camí.
Per no repetir el camí hem decidit de tornar per la vall que té accés des de la Porteille de Barbouillere. Per fer-ho tornem a baixar fins al Coll de Laurenti i aquí ens desviem, ara, a la dreta.
Baixem una mica i ens anem decantant a la dreta sense que trobem un camí clar a seguir, però sempre amb el Roc Blanc sobre nostre. Tant bon punt fem el gir a la cresta ja veiem sota nostra, a la dreta, la Porteille de Barbouillere, on arribem a les 12:19h.
També hi ha possibilitat de baixar fins als llacs i agafar el GR que ens portaria igualment a la Porteille de Barbouillere, havent de recuperar un centenar de metres a la part final per accedir-hi. Això ho hem vist des de la Porteille, és una opció a tenir en compte.
Un primer tram des de la Porteille es de grans blocs de granit que fa de mal caminar, saltar més ben dit, fins que els deixem enrere.
Seguim la baixada al costat del rierol per prats d'alta muntanya i amb la companyia de les marmotes que ens miren des de la distància.
L'aigua fresca i neta ens fa més fàcil el camí de tornada.
Els prats de suau baixada deixen lloc a un bosc d'avets amb una forta pendent que tot zig-zagejant ens farà retrobar amb la riera perduda a dalt del prat.
Després d'aquesta baixada el camí es fa més planer i ens portarà fins al Bousadus du Hau i després al Bousadus du Bas.
Des d'aquest últim punt tenim la opció més fàcil de seguir al nord a buscar la pista forestal que ens portarà fins al refugi i que la tenim a uns 200m. o com hem fet nosaltres, buscar un camí més directe que finalment hem perdut i que ens deixarà al mateix lloc. Cal dir que tot i que el camí es perd per l'herba, no hem tingut cap dificultat donat que els bosc és net i sense cap obstacle. Només cal seguir el track del GPS. Si no es porta GPS, tot i que sempre tenim la pista a la nostra esquerra, recomano anar a buscar la pista des del Bousadus du Bas.
Arribem al refugi de Laurenti a les 15:00h. Una ruta circular que ens ha fet suar però que sense cap mena de dubte recomano i molt. Uns paratges de gran bellesa i amb molta diversitat on passem dels boscos d'avets, als prats d'alta muntanya, llacs i rierols. Durant el trajecte és fàcil de veure marmotes i cabirols.
Be, doncs això ha estat tot, només falta donar les gràcies al Pere i al Josep per la seva companyia i pels bons moments viscuts.
Ramon.